resiliència

f
Educació
Psicologia

Resistència a les adversitats que manifesten algunes persones, infants i joves, que evolucionen favorablement malgrat haver estat sotmeses de manera continuada a estímuls negatius.

En situacions de guerra, abandonament familiar, maltractaments, abusos infantils o altres en què l’equilibri emocional i la salut mental es troben amenaçats, aquestes persones desenvolupen recursos extraordinaris d’adaptació que els permeten suportar-les i superar-les. Tot i haver estat considerada com una reacció patològica, actualment es veu com un mecanisme de protecció enfront de l’estrès. Psiquiatres europeus com Boris Cyrulnik i Stefan Vanistendael han explicat i difós el concepte. A partir del 1970, als Estats Units aparegué la denominació personalitat resistent ( hardiness) aplicada al mateix fenomen. Se li reconeixen els components de sentit de compromís, control dels esdeveniments i repte. I es posa de manifest la importància de l’ajuda i acceptació social, l’afectivitat, l’autoestima i el sentit de l’humor.