Forma part de la mena de processos coneguts amb el nom de Desarmament, Desmobilització i Reinserció (DDR). Molts dels conflictes on es desenvolupa aquest tipus de desarmament generalment parteixen d’una oposició violenta al govern mitjançant guerrilles, milícies, etc, que hostilitzen la policia i l’exèrcit o perpetren atemptats indiscriminats o selectius. En aquests contexts, el desarmament té lloc unilateralment, és a dir, tan sols es desarma la part opositora, mentre que, en canvi, l’estat ha de mantenir els compromisos pactats en els acords de pau previs. Una de les dificultats més grans d’aquest tipus de desarmament és l’avaluació de les dimensions i la quantitat dels arsenals, la supervisió dels decomisos i el seu control segons un calendari i uns lliuraments estipulats, etc. Un exemple d’aquestes dificultats es troba en el creixent bloqueig del procés de pau a Irlanda del Nord a partir del 2003, causat en gran part pels desacords en aquestes qüestions i la seva utilització amb finalitats polítiques. Molt sovint, les organitzacions internacionals (especialment les Nacions Unides), però també estats tercers, duen a terme la verificació, la inspecció i el control del desarmament. En el cas del desarmament de les forces regulars, l’objectiu principal és evitar que l’armament utilitzat durant el conflicte arribi a ésser controlat per individus o grups aliens a l’estat.
m
Militar