Gran part de la població mundial continua exclosa de l’accés a les TIC, i actualment constitueix un dels indicadors de desigualtat tant en el pla internacional com en l’interior d’una mateixa societat. En aprofundir en la idea de bretxa digital es poden distingir, si més no, dos moments fonamentals que comporten dues nocions substancialment distintes. Al principi, el concepte de bretxa digital és més pròpiament tecnològic i econòmic. La primera bretxa es donà en el moment que es començaren a implantar aquestes tecnologies i el problema residia a assegurar que les connexions s’estenguessin i es garantissin en totes les regions del planeta (és també el moment en el qual s’encunya el terme autopistes de la informació). Aquesta bretxa, per tant, es (re)produeix, sobretot en l’àmbit geogràfic, entre regions o localitats connectades i regions o localitats desconnectades. També es parla de barreres econòmiques i aleshores el problema era bàsicament abaratir el preu de les tarifes o aconseguir un accés gratuït de tota la població. En un primer moment, doncs, quan es parlava de la primera bretxa digital basada en raons tecnològiques i econòmiques, aquesta noció suposà un avenç notable en reconèixer una nova font de desigualtat social. En l’actualitat, quan l’accés a les TIC és gairebé universal, aquesta noció comença a ser qüestionada. La segona bretxa digital es produeix en el moment que les infraestructures permeten una connexió de tot el territori i garanteixen, teòricament, un accés universal a la societat de la informació, però persisteixen notables diferènciesen el tipus d’ús de les TIC. Els experts coincideixen que la bretxa digital se situa en l’actualitat en les condicions d’accés i en la qualitat d’ús que els ciutadans fan de les tecnologies de la informació i la comunicació. L’ús depèn clarament del coneixement i la competència digital que acrediten els ciutadans.
f
Sociologia