Hom l’ha caracteritzat com un comportament socialment adequat i que contribueix a la cohesió i a la cooperació en la realització de projectes comuns sense sacrificar la pròpia individualitat ni la dels altres. Es tracta d’una conducta pròpia de les personalitats equilibrades. Per a obtenir-la com a resultat del procés educatiu, cal experimentar amb tècniques de comportament orientades a millorar les pròpies relacions socials. L’assertivitat té com a característiques més importants una sèrie de capacitats com són l’expressió d’emocions positives i negatives segons les circumstàncies; la defensa dels drets legítims; saber demanar favors sense que això impliqui una tensió psicològica; negar-se a accedir a peticions no raonables, mal formulades o amb pretensions inadequades, i tenir prou autodomini per a fer-ho sense agressivitat; el comportament personal i social adequat a cada circumstància, així com una gran capacitat empàtica i de combinar la prudència, la responsabilitat i el respecte amb la pròpia llibertat. L’assertivitat no redueix els conflictes, però contribueix a generar un ambient positiu en el qual es puguin tractar i solucionar.
f
Educació
Psicologia