Fill d’arquitecte i constructor, inicià els estudis d’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1932, que quedaren interromputs per la Guerra de 1936-39 i no els reprengué fins el 1939, amb l’obtenció del títol l’any 1943. El 1954 obtingué el diploma d’urbanista, i el 1965, el de doctor. Entre el 1940 i el 1946 dirigí el Servei de la Construcció. Obrí estudi propi el 1945. L’any 1966 fou nomenat professor de Projectes de l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona . Als anys cinquanta es donà a conèixer amb la seva intervenció a les golfes de la Pedrera , on dissenyà un conjunt d’apartaments que aprofitaven l’arquitectura de Gaudí per a crear espais interiors d’expressiva modernitat (posteriorment enderrocats). Entre el 1959 i el 1964, construí l’Edifici Mitre, també a Barcelona, el primer exemple de la postguerra d’una arquitectura amb voluntat internacional que s’estructura com a unitat autosuficient, amb 298 habitatges i una sèrie de serveis comuns centralitzats. El 1966 projectà el conjunt residencial de Binibeca , a Menorca, inspirat en l’arquitectura popular. Altres obres destacades són diversos edificis d’habitatges de Barcelona els anys cinquanta i seixanta i la reforma de l’edifici de La Equitativa (1951-56), tots ells a Barcelona. Realitzà també disseny de mobiliari (mobles La Pedrera).
Francesc Joan Barba i Corsini
© Família Barba
Arquitecte.