Cal esmentar, en primer lloc, el carboncle o àntrax, que el 2002, repartit per correu postal, provocà algunes víctimes mortals als Estats Units d’Amèrica. Altres microorganismes patògens que podrien emprar-se en atacs bioterroristes són el virus de la verola i els bacteris que causen la brucel·losi (o febre de Malta), la tularèmia i la pesta. Tots els esmentats originen malalties contagioses, però no són tan fàcils d’obtenir ni de manejar com el bacteri del carboncle. Si bé cal estar previngut contra el bioterrorisme, no s’ha d’exagerar el perill que representa. La complexitat i la dificultat de controlar els agents biològics fan que no siguin armes de destrucció massiva fàcils d’utilitzar. Un dels primers casos d’atac biològic que consta en la història és la utilització del bacteri de la pesta per l’exèrcit tàtar, que catapultà cossos de víctimes d’aquesta malaltia dins la ciutat de Kaffa, a Crimea, al s XIV, per forçar-ne la rendició.
m
Biologia