i Andrea Camilleri | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Andrea Camilleri

Literatura
literatura lit
Escriptor italià.
Porto Empedocle, Sicília, 6 de setembre de 1925 — Roma, 17 de juliol de 2019

Estudià direcció escènica (1948-50) i posteriorment treballà com a director teatral i guionista de televisió a la RAI, amb adaptacions policíaques molt populars i reeixides. Del 1977 al 1997 fou catedràtic de direcció cinematogràfica a l’Acadèmia d’Arts Dramàtiques. Fou també un actiu membre del Partit Comunista Italià.

Publicà la primera novel·la el 1978 (Il corso delle cose), que no obtingué cap ressò, com tampoc les següents fins a La stagione della caccia (1992), que tingué una bona acollida. El 1994 publicà La forma dell’acqua, primera de les novel·les policíaques protagonitzada per l’inspector Salvo Montalbano (inspirat en el Pepe Carvalho de Manuel Vázquez Montalban), que situa a la ciutat siciliana imaginària de Vigata. La segona novel·la, Il cane di terracotta (1996), obtingué un èxit extraordinari i el convertí en un dels autors italians més traduïts. Seguiren, amb el mateix protagonista, més de vint novel·les, entre les quals hi ha Il ladro di merendine (1996), La voce del violino (1997), La gita a Tindari (2000), L’odore della notte (2001), Il giro di boa (2003), La pazienza del ragno (2004), La luna di carta (2005), La vampa d’agosto (2006), Le ali della sfinge (2006), La pista di sabbia (2007), Il campo del vasaio (2008), La caccia al tesoro (2010), Il gioco degli specchi (2011), Una lama di luce (2012), Un covo di vipere (2013), Morte in mare aperto e altre indagini del giovane Montalbano (2014), La giostra degli scambi (2015), Noli me tangere (2016) i La rete di protezione (2017). En les seves novel·les, a través de la trama policíaca fa un retrat crític de la societat siciliana, especialment dels vincles entre el poder i el crim organitzat.

A banda, publicà també reculls de contes (La paura di Montalbano, 2002), diverses novel·les de temàtica siciliana (La concessione del telefono, 1998; La mossa del cavallo, 1999; La scomparsa di Patò, 2000; Il re di Girgenti, 2002, i Biografia del figlio cambiato, 2002) i escrits diversos. També és autor d’Il nipote del Negus i L’intermittenza, obres publicades el 2010.

Obtingué nombrosos premis, entre d’altres l’Elsa Morante (1999), el Mondello (2002), Il Molinello (2002), l’Internacional de Novel·la Negra RBA (2008) per la La rizzagliata i el premi Pepe Carvalho (2014), atorgat per la mateixa editorial. Fou cosignant del manifest internacional Let Catalans Vote (2014), que defensava la celebració d’un referèndum sobre la independència de Catalunya.

Col·laboració: 
ICG
Data de revisió: 
2019-07-17
Llegir més...