i Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries

lingüística ling
Document aprovat pel Consell d’Europa el 1992 en reconeixement de les llengües definides com a regionals o minoritàries.

Reconeix aquestes llengües com a expressió de riquesa cultural i compromet els estats signants a fer possible l’ensenyament, en tot o en part, en aquestes llengües i també a poder usar-les a l’administració, la justícia i els mitjans de comunicació, entre altres àmbits. La Carta Europea fou signada pel govern espanyol el mateix 1992 i l’instrument de ratificació fou dipositat al Consell d’Europa el 2001. En la declaració espanyola es fa constar que s’entenen per llengües regionals o minoritàries les llengües reconegudes com a oficials als estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes del País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia, Comunitat Valenciana i Navarra. En un segon paràgraf, Espanya “declara, als mateixos efectes, que també s’entenen per llengües regionals o minoritàries les que els estatuts d’autonomia protegeixen i emparen en els territoris on tradicionalment es parlen”. L’aranès entra, doncs, en aquest segon grup. Des de l’1 d’agost de 2001 la Carta és en vigor a l’Estat espanyol, i el 1999 i el 2000 fou signada per França i Itàlia, respectivament, i, per tant, l’ús del català en aquests països també es troba reconegut.

Col·laboració: 
JFeC
Llegir més...