Doctor en filologia romànica per la Universitat de Granada i professor titular de mètrica a la mateixa universitat. Com a poeta és considerat entre els més renovadors de la poesia castellana de les darreres promocions, per bé que durant molts anys la seva obra estigué injustament relegada, potser a causa d’una alta exigència estilística, per la seva perfecció formal i per una rara capacitat d’actualitzar formes clàssiques com ara la lira o el sonet. Els llibres més importants de la seva trajectòria són Tigres en el jardín (1968), Serenata y navaja (1973), Siesta en el mirador (1979), Sitio de Ballesteros (1981), Testimonio de invierno (1990), Con palabra heredada (1999), Mariana en sombras (2002), Diapazón de Epicuro (2003) i Los pasos evocados (2004).