Format sota el mestratge de Grahame Clark a la Universitat de Cambridge, on es doctorà el 1964, fou professor en aquesta institució des del 1966 fins a la seva mort. El seu camp d’especialització era l’estudi del vas campaniforme a les illes Britàniques, al qual aplicà nous mètodes classificatoris de caràcter matemàtic; però és particularment reconegut per la seva contribució a la renovació teòrica de l’arqueologia. A Analytical Archaeology (1968), la seva obra més coneguda i influent, proposà la construcció d’un cos unificat de teoria arqueològica a imatge de les ciències exactes i de la naturalesa, per la qual cosa és sovint considerat com un pensador pròxim a l’arqueologia processual nord-americana.