Professor de la Universitat de Chicago, ha estat un dels sociòlegs més influents del final del s. XX, especialment per haver desenvolupat la teoria de l’acció racional en l’àmbit de la sociologia. Aconseguí un notable impacte amb l’estudi sobre la igualtat d’oportunitats educatives (1966) conegut com l'Informe Coleman, en el qual observa que els escolars negres de classe baixa obtenien millors resultats acadèmics si assistien a escoles integrades de classe mitjana. L’observació de jocs de simulació en l’educació, així com la col·laboració amb Gary Becker a la Universitat de Chicago, el van portar a l’individualisme metodològic. Un recull dels textos més importants de Coleman s’ha publicat a Individual Interest and Collective Action (1986) i, sobretot, Fundations of Social Theory (1990). Fou fundador i editor fins a la seva mort de la revista Rationality and Society.