Josep Coll i Martí

Pep Coll
(Pessonada, Conca de Dalt, Pallars Jussà, 16 d’octubre de 1949)

Josep Coll i Martí

© Òmnium Cultural

Escriptor.

Signa els seus llibres com a Pep Coll. Estudià al seminari de la Seu d’Urgell. Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. La seva obra literària se centra en el món dels Pirineus i les seves històries s’hi relacionen des d’un ventall d’angles i perspectives diferents: mitològic, realista, històric i costumista. Ha dedicat llibres al llegendari dels Pirineus, com és el cas de Quan Judes era fadrí i sa mare festejava (1986), Muntanyes maleïdes (1993) i Viatge al Pirineu fantàstic (1996); a més de novel·lar elements de la mitologia pirinenca en La bruixa del Pla de Beret (1991) i Què farem, què direm? (1992).

Del conjunt de la seva obra narrativa cal destacar, entre altres novel·les, La mula vella (1989), El pont de Mahoma (1995, premi de novel·la juvenil Ramon Muntaner), El secret de la moixernera (1996), El segle de la llum (1997), L’abominable crim de l’Alzina Graells (1999), Per les valls on es pon el sol (2002), El rei de la Val d’Aran (2003), El salvatge dels Pirineus (2005, premi Sant Joan), Les senyoretes de Lourdes (2008, premi Sant Jordi 2007), biografia novel·lada de Bernadeta Soubirous, i Dos taüts negres i dos de blancs (2013), novel·la que parteix d’un crim real i abundantment documentada amb la qual guanyà el 2014 els premis Crexells i el de la Crítica de l’Asociación Española de Críticos Literarios en la modalitat de narrativa en català, i el premi Joaquim Amat-Piniella. Posteriorment ha publicat les novel·les Al mateix riu d’Heràclit (2018), una ficció sobre el filòsof grec i el seu temps, L’any que va caure la roca (2020), amb la qual retornà al món pirinenc, i La llarga migdiada de Déu (2023), una reconstrucció històrica de les desventures de nombrosos personatges, tant històrics com inventats, que intenten fugir del nazisme a través dels Pirineus.

També ha publicat els reculls de contes Totes les dones es diuen Maria (1992) i L’edat de les pedres (1993), i el recull de llegendes La nit que la muntanya va baixar al riu (2008). Ha publicat, també, l’estudi El parlar del Pallars (1991), Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora (1790) (1990) i Els arbres amics (2005).