Féu carrera militar a l’Àfrica; durant la guerra civil de 1936-39 s’enquadrà a l’exèrcit del Marroc combatent en el front de Madrid i en la campanya de Catalunya. Acabades les operacions al Principat (1939), i la guerra, féu carrera política en diferents organismes estatals: fou nomenat governador civil de Girona (febrer-juliol del 1939), Navarra, Jaén i Barcelona (1940-45), conseller nacional de FET-JONS (1939-71), procurador en corts (1943-71), comisario general de información de la Dirección General de Seguridad (1939-40) i delegado de prensa y propaganda (1956-57). Amb bons contactes dins el món empresarial i financer, fou membre de diverses societats industrials, a més de director general de economía y técnica de la construcción (1957) i comisario general de ordenamiento urbano de Madrid (1958-59). Fou el primer que aplegà els càrrecs de governador civil i cap provincial de FET-JONS. Destacà per la demagògia oportunista reivindicadora de les organitzacions de masses —Frente de Juventudes— i per les successives polítiques de reespanyolització cultural. La seva actuació al capdavant de la Falange barcelonina restringí, encara més, l’autonomia política d’un partit cada cop més dependent de la superior autoritat governamental.