Aquest sistema canvia el plantejament del que fins aaleshores eren les emissions radiofòniques, en les quals per a cada programa analògic s’utilitzava una freqüència radioelèctrica diferent. Amb el sistema DAB cada centre emissor emet un senyal digital anomenat múltiplex, que consisteix en un flux de dades a una velocitat d’1,5 Mbps. Aquest senyal múltiplex està format a partir de la inserció de sis programes estereofònics d’àudio, que s’han digitalitzat i comprimit utilitzant el sistema de codificació Musicam, que en funció del nivell de qualitat desitjat pot generar un flux de dades variables, que arriba a un màxim de 192 kbps per cada programa estereofònic, més diferents canals de dades associats amb els programes d’àudio (PAD), que poden transmetre dades a velocitats d’entre 667 bps a 32 kbps, i la inserció d’informació mitjançant canals de dades independents (NPAD).
Pel que fa als sistemes de transmissió, actualment n'existeixen dos d’estàndards: el DAB-T, sistema terrestre que emet en la banda III del VHF, i el DAB-S, sistema d’emissió per satèl·lit que emet en la banda-L, tot i que les emissions es realitzen de forma majoritària en les freqüències terrestres. El sistema DAB-T emet el senyal múltiplex modulat en COFDM, que presenta una gran robustesa davant de la propagació multicamí i que alhora possibilita la utilització de xarxes de difusió de freqüència única (FU), és a dir, que els diferents reemissors que cobreixen un determinat territori utilitzen la mateixa freqüència sense problemes d’interferència. És un sistema força versàtil, ja que a més de transmetre els programes d’àudio en qualitat de disc compacte, per mitjà dels canals de dades associats (PAD) es poden transmetre informacions complementàries a l’àudio, com ara el títol i l’intèrpret de la música, l’actualitat del trànsit, o altres dades (imatges, publicitat, etc), mentre que pel canal de dades independents, es poden donar serveis de videoconferència, amb codificació de vídeo de baixa resolució, accés a internet, utilitzant el telèfon fix o mòbil com a canal de retorn, o sistemes i aplicacions de telemetria, correu electrònic, etc.
Pel que fa a les emissions, l’any 1999 el govern de l’Estat espanyol aprovà el Pla Tècnic Nacional de Radiodifusió Sonora Digital Terrestre (DAB-T), i convocà el concurs per a l’adjudicació de deu concessions d’àmbit estatal amb capacitat de desconnexions territorials, per a l’explotació del servei públic, en gestió indirecta, de DAB-T; les emissions s’iniciaren al setembre del 1999 a Barcelona i a Madrid; el 2000 sortí a concurs l’adjudicació de dues concessions d’àmbit estatal sense capacitat de desconnexió. Al gener del 2003, el govern de la Generalitat convocà el concurs públic per a les concessions de 12 programes de radiodifusió sonora digital terrestre d’àmbit nacional a Catalunya, que s’adjudicaren el mes d’agost, i de 48 concessions d’àmbit comarcal i supracomarcal. Actualment a Catalunya s’emeten des dels centres emissors de Collserola i Mussara dos múltiplex multifreqüència estatals amb desconnexions provincials, un múltiplex de freqüència única per a tot Espanya i un múltiplex de freqüència única per a tot Catalunya, que també s’emet des dels centres de Montcaro, Rocacorba i Alpicat. Tot i els esforços fets des de les administracions, la seva acceptació a Catalunya i a l’Estat espanyol és relativament baixa, mentre que en altres països, com ara Bèlgica, Suècia i el Regne Unit, la seva implantació és més elevada.