Inicialment desenvolupat a Europa per l’ETSI amb el nom de Digital European Cordless Telecommunications com un sistema d’accés ràdio del bucle d’abonat, posteriorment evolucionà cap a l’estàndard actual de telefonia portàtil i de transmissió de dades d’ús domèstic o corporatiu. Opera en la banda d’1,88 GHz a 1,90 GHz amb una estructura cel·lular, similar a la del sistema GSM però amb un abast molt més reduït, de l’ordre dels 100 m, i amb una velocitat de transmissió de dades de 32 kbps. Utilitza tècniques avançades radiodigitals per a assolir un ús eficient de l’espectre radioelèctric tot garantint alta qualitat i seguretat en la transmissió de veu, i minimitzant el risc d’interferències. Empra tècniques d’accés múltiple per divisió en el temps (TDMA), fet que li proporciona capacitat per a donar servei fins a 100.000 usuaris per km2 de superfície en un entorn d’oficines; una modulació adaptativa de polsos diferencials codificats (ADPCM), i també el sistema DCS/DCA de selecció i ocupació dinàmica de canal, que garanteix la selecció dels millors canals de ràdio disponibles i, per tant, que pugui coexistir amb altres aplicacions DECT en la mateixa freqüència. També incorpora sistemes d’encriptament.
Les seves àrees d’aplicació són: domèstiques, amb una estació base connectada a la xarxa telefònica fixa que dona servei a diversos terminals; empresarials, en què diverses cèl·lules DECT poden estar connectades a la mateixa centraleta telefònica i donar servei a molts usuaris de forma robusta i segura, tant pel que fa als serveis de veu com als de transmissió de dades de baixa velocitat, els sistemes lectors de codis de barres, o els sistemes d’accés a internet. En l’actualitat la velocitat màxima de transmissió que es pot assolir és de 552 kbps, però en el futur es podrà arribar fins als 2 Mbps. A part d’Europa, també s’utilitza a Àsia, Austràlia i l’Amèrica del Sud, amb una lenta penetració als Estats Units.