El hip-hop és una manera d’entendre la cultura musical que se sustenta en quatre pilars: el grafit (art de dibuixar en espais públics amb esprais), el breakdance (estil de ball sincopat i summament àgil), el discjòquei i l’MC (recitador que canta o ‘rapeja’ sobre les bases que disposa el discjòquei). Sorgí paral·lelament a la irrupció de la tècnica recitativa anomenada rap. L’expansió d’aquest estil musical al llarg dels anys vuitanta i noranta el consolidà com el més innovador i popular entre les noves generacions. El hip-hop com a manera d’entendre la vida es convertí en un model de referència al món occidental que amplià el seu radi d’acció a una forma d’expressar-se i de vestir. Malgrat que té l’origen en la comunitat afroamericana, l’aparició de grups i solistes blancs que l’adoptaren, com ara Beastie Boys i Eminem, estengué el seu abast més enllà dels seus orígens.
m
Música