Miquel Pairolí i Sarrà

(Quart, Gironès, 9 de desembre de 1955 — Quart, Gironès, 6 de juliol de 2011)

Escriptor i periodista.

Llicenciat en filologia catalana, col·laborà a la premsa diària (El Punt, Presència, Avui) amb articles d´opinió i crítica literària i l’any 1983 guanyà el premi Bonmatí de periodisme. La seva producció abasta gèneres diversos en prosa: la crònica (L’enrenou dels anys 80,1987), la biografia (Joan Oró, 1996; Antoni M. Badia i Margarit, 1997; Oriol de Bolòs, 2001), la novel·la (El camp de l’Ombra, 1995; El convit, 1998; El manuscrit de Virgili, 2004; Cera, 2008, premi Setè Cel) i l’assaig literari (El príncep i el felí, 1996, lectura de l’obra de Lampedusa El guepard; Geografia íntima de Josep Pla, 1996; Exploracions: Notes i converses de literatura, 2006). Sobresortí, però, com a dietarista, amb Paisatge amb flames (1990), L’enigma (1999) i Octubre (2010), amb el qual guanyà l’any 2011 el premi Crítica Serra d’Or de biografies i memòries. És també autor de l’obra teatral El retrat de Voltaire (1997, premi Joan Santamaria 1994). Fou també coautor del guió televisiu Carles, el príncep de Viana (amb Mariona Ibars), sèrie de dos capítols emesa el 2001.