La majoria es produeixen a la glàndula submaxiŀlar, en proporció menor a la glàndula paròtide i és excepcional el cas de la sublingual i glàndules accessòries. El càlcul està format per una matriu orgànica composta per moc i un detrit divers amb cèl·lules mortes (cèl·lules epitelials descamades i bacteris), i un precipitat principalment de fosfat càlcic. És difícil precisar-ne l’etiologia, però en molts casos la formació del càlcul pot estar relacionada amb una estasi de la saliva. La glàndula afectada s’inflama en no poder drenar bé la saliva i es pot originar un dolor intens durant la ingestió d’aliment. S'arriba al diagnòstic de certesa mitjançant una radiografia simple que moltes vegades demostra el càlcul; si no és radioopac es detecta mitjançant una sialografia. L’ecografia pot ésser útil per a valorar l’estat de la glàndula. Algunes vegades el càlcul s’expulsa espontàniament, d’altres, cal un tractament quirúrgic. La complicació més freqüent és la infecció bacteriana afegida al procés inflamatori glandular i a l’estasi salival; en aquest cas, al tractament simptomàtic desinflamatori i analgèsic s’hi afegeixen antibiòtics.
f
Medicina