Cursà estudis de filologia catalana i magisteri i es dedicà a l’ensenyament. En el terreny de la docència, que exercí en l’ensenyament secundari (1978-2004) i universitari (des del 2005 com a professor titular de les facultats d’Educació, Traducció i Ciències Humanes i d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic), en la dècada de 1980 publicà (amb G. Casals, N. Cot, M. Llanas i R. Pinyol i Torrents) manuals de llengua (Nexe) i de literatura (Solc), a més d’una antologia literària (Garba), que assoliren una gran difusió. Aquesta activitat, continuada els anys noranta, el convertiren en un especialista en didàctica de la literatura. Com a tal, dugué a terme rutes literàries pels Països Catalans i recollí els resultats en diferents volums, com ara a Una ruta planiana (1988), Jacint Verdaguer. Deu rutes literàries (1995) i Ruta literària de Miquel Martí i Pol (2004). L’any 2009 presentà el primer volum de la col·lecció “Geografia literària”, que consta de nou llibres (fins el 2019).
Codirector de diverses col·leccions editorials —“El Garbell”, “Textual”— i director de “Les Eines”, com a investigador treballà en l’àmbit de la literatura contemporània. Es doctorà amb una tesi sobre la Nova Cançó, publicada el 1993 (La Nova Cançó [1958-1987]. Balanç d’una acció cultural), però s’interessà també per Verdaguer (Antologia poètica de Jacint Verdaguer, 1986) i la literatura memorialística i estudià i difongué, amb estudis o antologies, l’obra de creadors com Jeroni Zanné, Agustí Bartra, Mercè Rodoreda (Una novel·la són paraules. Introducció a l’obra de Mercè Rodoreda, 2000) i Baltasar Porcel.