De jove participà en la Resistència i posteriorment estudià filosofia, matèria que, del 1947 al 1956, ensenyà successivament a Algèria, Mèxic i Florència. En retornar a França, prosseguí aquesta activitat en diversos centres universitaris fins el 1963, en què inicià una carrera com a editor i periodista. Col·laborà a “L’Express” com a editorialista des del 1966, i el 1978 en fou nomenat director fins el 1981. Posteriorment col·laborà en “Le Point” i en nombroses publicacions periòdiques. Membre de l’Acadèmia Francesa (1997), la seva trajectòria intel·lectual passà d’una adhesió clara a l’esquerra al liberalisme des de la segona meitat dels anys seixanta, adscripció que el va singularitzar front a la majoria de la intel·lectualitat francesa. Denuncià en nombroses polèmiques el que considerava totalitarisme explícit o subjacent del marxisme, idees de les quals deixà testimoni també en diversos llibres: Ni Marx ni Jésus (1970), La Grâce de l’état (1981), La démocratie contre elle-même (2002) i L’Obsession anti-americaine (2003). El 2002 rebé el Premi Periodístic Fundació Catalunya Oberta.
Jean-François Revel
© Jean François Revel Webmaster
Nom pel qual fou conegut Jean François Ricard, periodista i assagista polític francès.