Treballà la pintura de paisatge amb Teo Otto i, a continuació, estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf (1963-64) i amb Joseph Beuys (1964). Fou un dels pintors alemanys que formaren part de l’escola dels anomenats “nous fauves”, amb una pintura de caràcter neoexpressionista i masses de colors intensos. Es dedicà, també, a l’escultura, el disseny i la docència. Féu classes d’art durant dotze anys en una escola pública; posteriorment compaginà la feina d’artista autònom amb les visites a altres pintors i escultors arreu d’Europa, i a partir del 1996 exercí de professor a l’Acadèmia de Düsseldorf. Durant la dècada de 1970 féu un art políticament crític, inicialment contra la guerra del Vietnam i, més endavant, sobre l’Alemanya dividida. És famosa la sèrie de setze pintures que du per títolCafe Deutschland, començada el 1977, en què són presents abundants simbolismes per referir-se a elements polítics. Les obres més tardanes es caracteritzen per ser cada vegada més al·legòriques. Un dels seus últim treballs fou el retrat del canceller Gerhard Schröder. Premiat amb diversos guardons, destaca el premi Marco del Museu d’Art Contemporani de Monterrey, Mèxic (1997). També destacà com a defensor del respecte vers el medi ambient.