Té l’originalitat de ser una de les poques esglésies de planta circular que hi ha a Catalunya. A l’est és capçada per un absis semicircular i al costat oest s’obre una porta de mig punt. Dues finestres de doble esqueixada il·luminen l’interior cobert amb una cúpula circular, mentre que l’absis té una volta de quart d’esfera. El diferent tipus d’aparell constructiu, de carreus més grossos, visible a la part superior de la rotonda es pot interpretar com una represa de l’obra o potser pertany a una etapa constructiva diferent. Recentment se n’ha restaurat la coberta i l’absis. Com a paral·lels podem esmentar Sant Miquel de Lillet (Berguedà), Sant Jaume de Vilanova (Bages), Sant Adjutori (Vallès Occidental) i el Sant Sepulcre d’Olèrdola (Baix Penedès), entre d’altres.
L’església s’esmenta el 988 quan es va jurar el testament de Sunifred I de Lluçà. A partir del segle XV va començar a decaure i el 1685 ja no hi havia culte. Entre els anys 1987 i 1994 va ser restaurada per la Generalitat de Catalunya.