Una pista forestal, que va a Montjoia i a Moià des del trencall del Mas la Granoia, permet d’accedir-hi.
L’església existia el 939, quan fou unida temporalment a Moià, però era parròquia independent ja el 1063. El 1110 fou renovat i consagrat el nou edifici, dit també Sant Pere de Vilalta. L’edifici actual fou construït el 1763, aprofitant part dels antics murs romànics i la torre campanar, que és bàsicament una edificació de la fi de l’època romànica. L’església ha estat transformada diferents vegades. Forma un petit barri amb la rectoria i el Can Nespler.
Formà una quadra, amb règim propi, unida a Rodors i un quant temps (1714-1801) a Marfà, formant les Tres Quadres. Oscil·là sempre, però, entorn de Moià (on hom l’anomenava la batllia forana) i el 1842, amb Rodors, passà definitivament a dependre'n. Entre els seus masos més antics hi ha el Garfís, la Crespiera, Bolederes, Magadins, Cal Cendresa i el Riu, entre d’altres.