Procedent d’una família jueva, als disset anys anà a Europa i estudià belles arts a Viena. Posteriorment, després de servir a l’exèrcit durant dos anys, cursà estudis a la Ruskin School of Drawing and Fine Art d’Oxford (1958-59) i al College of Art de Londres (1959-61), on feu una sòlida amistat amb David Hockney. Establert a Anglaterra, es guanyà la vida amb la docència en diverses escoles d’art i féu la seva primera exposició a Londres el 1963. El 1968 tornà als EUA, i esdevingué professor a la Universitat de Califòrnia. Paral·lelament, desenvolupà una obra amb molts punts de contacte amb el pop-art (grans espais de colors vius i plans, procediments propers al collage, dibuix clar i lineal, etc.), però en rebutjà tant el nihilisme com la superficialitat. Al contrari, la seva obra presenta nombroses referències polítiques, literàries i filosòfiques i, amb el temps, la identitat jueva hi prengué un lloc preponderant. Teoritzà la seva idea de l’art i l’artista en el First Diasporist Manifesto (1989). La seva obra fou objecte de retrospectives (1981, 1994) i el 1991 fou elegit membre de la Royal Academy of Arts. Rebé el Lleó d’Or a la Biennal de Venècia de 1995.