Llicenciat en ciències polítiques (1975), els anys següents estudià teoria i piano als conservatoris de Gant i Brussel·les. S'interessà en la música minimalista dels nous compositors nord-americans com Steve Reich, Terry Riley o Philip Glass, i el 1983 analitzà aquesta tendència en la tesi Amerikaanse repetitieve muziek. Posteriorment fou productor de programes musicals a la ràdio belga (1978), i el 1980 realitzà el seu primer enregistrament For Amusement Only - The Sound of Pinball Machines. El 1979 formà l’orquestra Soft Verdict, amb la qual féu gires internacionals que li donaren una gran projecció. A banda de la influència minimalista, la seva obra revela també la d’altres corrents actuals, tot i que sol mantenir-se dins la tonalitat tradicional. Autor d’una prolífica obra enregistrada, hom pot esmentar-ne Struggle For Pleasure (1983), Instrumental Songs (1986), Alle Dinghe (1991), Kere Weerom (1999), At Home - Not At Home (2001), Years Without History (2002-04), Un respiro (2005), Partes Extra Partes (2006) i Receptacle (2007). Compongué també per a produccions teatrals (The power of theatrical madness, de Jean Fabre, 1984) i bandes sonores (The Belly of an Architect, de P. Greenaway, 1987; Between the Devil and the Deep Blue Sea, de M. Hänsel, 1995; Nós Que Aqui Estamos por Vós Esperamos, de M. Masagão, 1998; Der Lebensversicherer, de B. Akinci, 2006, etc.).