i procés de Bolonya | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

procés de Bolonya

Nom amb què també és conegut elPla de Bolonya
Nom amb què també és conegut elPla de Bolonya
ensenyament enseny
Nom amb què és conegut el conjunt de reformes en el sistema universitari europeu i la seva aplicació, que culminà en la implantació d'un Espai Europeu per a l’Educació Superior (2010).

Tingué com a punt de partida la Declaració de Bolonya, formulada pels ministres europeus d’Educació reunits a aquesta ciutat el 19 de juny de 1999, en la qual s’expliciten les directrius en l’ensenyament superior europeu amb el propòsit genèric d’enfortir la competitivitat de l’alumnat i de convertir Europa en una referència mundial dels estudis superiors. Aquestes directrius es concreten en l’adopció d’un sistema de titulacions fàcilment comprensible i comparable; la implantació generalitzada del sistema de dos cicles, grau i postgrau, el primer dels quals ha de ser indispensable per a l’obtenció del segon, corresponent a un títol de mestria o doctorat; l’establiment d’un sistema de crèdits que afavoreixi la mobilitat dels estudiants, que també es reconeix com un dels objectius a assolir, eliminant-ne els obstacles i aplicable també als docents; promoció de la cooperació europea per garantir la qualitat, desenvolupar criteris i metodologies comparables i aconseguir la coordinació de programes; cooperació amb institucions de recerca i formació per a optimitzar recursos i l’assoliment d’unes dimensions adients.

El procés no prové de cap tractat internacional, sinó de l’assumpció d’un conjunt de directrius per part de les autoritats educatives sense un caràcter vinculant, el grau d’adhesió als quals pot divergir segons els casos. En aquest sentit, el procés no pretén uniformitzar l’ensenyament superior dels diversos països adherits sinó facilitar-ne la interrelació i les sinergies. El seguiment i la implementació del Procés de Bolonya s’articula a tres nivells: institucional (centres d’ensenyament superior) , estatal (autoritats tant dels governs com dels docents i els sindicats d’estudiants) i internacional. En aquest darrer nivell hi són representats el Grup de Seguiment de Bolonya, compost de la Comissió Europea i els vint-i-nou estats signants de la Declaració, i altres organitzacions com ara el Consell d’Europa, amb caràcter consultiu. Aquestes organitzacions han celebrat cimeres successives a Praga (2001), Berlín (2003), Bergen (2005), Londres (2007) i Lovaina (2009). Amb la Conferència ministerial i la Declaració de Viena-Budapest del 12 de març de 2010 entrà en vigor l’Espai Europeu per a l’Educació Superior (EEES), amb 47 estats adherits.  Posteriorment, el procés ha continuat amb conferències específiques per a consolidar els diversos vessants que conformen l’EEES.

Llegir més...