OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Omar Sharif

Cinematografia
Omar Sharif en un fotograma de la pel·lícula Doctor Zhivago
© www.doctormacro.com
cinematografia cin
Nom amb el qual és conegut l’actor cinematogràfic egipci Omar al-Sharif.
Alexandria, Egipte, 10 d’abril de 1932 — el Caire, Egipte, 10 de juliol de 2015

Nascut Michel Demitri Shalhoub d’una família cristiana d’origen siriolibanès, després de graduar-se en matemàtiques i física a la Universitat del Caire entrà al negoci familiar de comerç de fusta, que abandonà per dedicar-se a la interpretació. El 1954 debutà en el cinema amb la pel·lícula Siraa Fil-Wadi (‘Lluita a la vall’), del realitzador egipci Youssef Chahine, en la qual conegué la seva futura esposa Faten Hamama (amb qui estigué casat del 1955 al 1974), la qual el portà a convertir-se a l’islam i canviar de nom. Esdevingut una celebritat en el cinema egipci, el 1962 la seva actuació a Lawrence of Arabia, de David Lean fou premiada amb un Globus d’Or el 1963 i el convertí en un dels actors més cotitzats en el cinema de llengua anglesa i també en l’europeu continental. Interpretà sovint personatges exòtics, però superà fàcilment aquests estereotips, i aconseguí la seva actuació més celebrada en un segon film amb Lean, Doctor Zhivago (1965), que li valgué un altre Globus d’Or el 1966.

De la resta de la seva filmografia hom pot esmentar The Fall of the Roman Empire (1964), d’A. Mann; Behold a Pale Horse (1964), de F. Zinnemann; Gengis Khan (1965), d’H. Levin; The Night of the Generals (1967), d’A. Litvak; C'era una volta (1967), de F. Rosi; Funny Girl (1968), de W. Wyler; Mayerling (1968), de T. Young; Ché! (1969), de R. Fleischer; The Last Valley (1970), de J. Clavell; The Horsemen (1971), de J. Frankenheimer; Le Casse (1971), d’H. Verneuil; La Isla misteriosa (1973), de J.A. Bardem; Juggernaut (1974), de R. Lester; The Tamarind Seed (1974), de B. Edwards; Ace Up My Sleeve (1976) d’I. Passer; Ashanti (1979), de R. Fleischer; Les Possedés (1988), d’A. Wajda; Viaggio d’Amore (1990), d’O. Fabbri i Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran (2003, premis del Festival de Venècia i César al millor actor), de F. Dupeyron. Des dels anys vuitanta treballà molt sovint per a la televisió.

Consumat jugador de bridge, escriví llibres i articles sobre aquest joc i el 1992 en dissenyà un programa d’ordinador.

Llegir més...