Es graduà a la Universitat de Zuric el 1929 i poc després entrà a treballar a l’empresa farmacèutica Sandoz, on s’incorporà a la secció de recerca en vegetals, i hi continuà fins que es jubilà (1971). El 1938 sintetitzà l'LSD i el 1943 en descobrí les propietats al·lucinògenes. En el camp dels psicòtrops féu altres aportacions, entre les quals la síntesi de la psilocibina (1958). Fou també membre del Comitè per al premi Nobel i membre de diverses societats científiques internacionals. Defensà els usos terapèutics de l’LSD però criticà l’ús, des del seu punt de vista, erroni, que en féu el moviment contracultural dels anys seixanta, polèmica reflectida en les memòries LSD – mein Sorgenkind. Die Entdeckung einer ‘Wunderdroge“ (‘LSD - El meu fill problemàtic. El descobriment d’una droga “miraculosa”, 1979). El 1988 fou creada la Fundació Albert Hofmann per a l’estudi de la consciència humana.
Albert Hofmann
Philip H. Bailey CC-BY-SA
Químic suís.