Josep Ramoneda i Molins

(Cervera, Segarra, 1949)

Josep Ramoneda i Molins

© Universitat Internacional Menéndez Pelayo

Filòsof.

Llicenciat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat professor de filosofia contemporània (1975-90). Director de l’Institut d’Humanitats (1986-89), fundador de la revista cultural Saber (1980) i director fundador de la col·lecció Textos filosòfics d’Edicions 62 (1981), ha estat col·laborador regular del diari La Vanguardia (1980-96) i col·laborador del diari El País . Des dels seus inicis (2010) publica regularment articles d’opinió al diari Ara. Col·labora també amb la Cadena SER.

Ha publicat diversos llibres de tema filosòfic, generalment a l’entorn de la temàtica sociopolítica actual, entre els quals El sentit íntim (1982), Mitològiques (1984), Apologia del present (1989), Después de la pasión política (1999), Els reptes de la democràcia  (2005), Del tiempo condensado: globalización, inmigración, terrorismo, cultura (2003), Contra la indiferència (2010) i La izquierda necesaria (2012), a més de participar en nombrosos llibres col·lectius, entre els quals Els reptes de la democràcia (2005) i Atopia: art i ciutat al segle XXI (2010).

Ha editat i comentat en pròlegs o epílegs obres de filòsofs com Foucault, Locke, Rousseau o Russell i d’escriptors com ara SemprúnPolitkovskaja o Magris. Fou director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona des de la seva fundació (1994) fins al desembre de l’any 2011, càrrec en el qual fou substituït pel periodista Marçal Sintes. Des del 2009 és president del l’Institut de la Recherche et de l’Innovation (IRI) de París i al febrer del 2014 fou nomenat president del Grup 62 en substitució de Josep Maria Castellet. L’any 2012 li fou atorgat el Premi Ciutat de Barcelona i el 2013 el Premi Nacional de Cultura del CONCA.