OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Maria Gabriela Llansol

Literatura
literatura lit
Escriptora portuguesa.
Lisboa, 24 de novembre de 1931 — Sintra, 3 de març de 2008

Es llicencià en dret (1955) i en pedagogia (1957). Fundà una llar d’infants i el 1962 publicà el seu primer llibre de narracions, Os Pregos na Erva. El 1965, fugint de la dictadura de Salazar, s’instal·là a Bèlgica on fins a mitjan anys vuitanta, que tornà a Portugal, fundà i dirigí a la localitat d’Herbais una escola experimental que acollia infants de nacionalitats diverses, molts d’ells afectats per problemes psíquics. Aquesta experiència i l’isolament, així com les nomboses lectures (especialment dels místics medievals, Spinoza, Emili Dickinson i Fernando Pessoa) marcaren la seva producció literària, inclassificable i d’una forta originalitat, en la qual, emprant d’una manera atípica gèneres i convencions, l’escriptura esdevé la plasmació directa d’un món personal. Exposà aquesta concepció de la literatura en O Livro das Comunidades (1977). De les seves nombroses obres hom pot esmentar, també, A Restante Vida (1983) Um Falcão no Punho (1985), Da Sebe ao Ser (1988), Amar um Cão (1990), Um Beijo Dado Mais Tarde (1990), guardonat amb el premi de l’Associació Portuguesa d’Escriptors (APE), Lisboaleipzig. O encontro inesperado do diverso (1994), Parasceve. Puzzles e Ironias (2001), O Senhor de Herbais (2002) i Amigo e Amiga. Curso de silêncio de 2004 (2006), amb el qual obtingué un segon premi APE. Traduí també Rimbaud, Verlaine i Apollinaire, entre d’altres.

Col·laboració: 
GVA

Llegir més...