Fill d’un quàquer canadenc emigrat a Gran Bretanya, estudià a la Universitat de Haverford de Pennsilvània. Durant la Primera Guerra Mundial organitzà el servei d’ambulàncies en el camp de batalla, per la qual cosa fou condecorat a França, Itàlia i Gran Bretanya. Participà en la creació de la Societat de Nacions (1919) de la qual fou el principal col·laborador d’Eric Drummond, primer secretari de l’organització. Des de la Societat de Nacions, exercí una intensa campanya a favor del desarmament total i la cooperació internacional que li valgué el premi Nobel de la pau l’any 1959. Fou professor de dret internacional a la Universitat de Londres i conferenciant a la de Yale. El 1924 ingressà al Partit Laborista, fou escollit diputat del Parlament en diverses ocasions i participà activament en la creació de les Nacions Unides.