Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Cornwell, i participà en la primera Conferència Mundial de Cristians (1886) impulsada per l’YMCA (Associació Cristiana de Joves) organització estesa a bona part del món. El 1888 entrà a treballar a la secretaria de l’YMCA nord-americana com a secretari nacional, càrrec que ocupà fins el 1915 quan fou elegit president del Comitè Internacional de l’YMCA, càrrec que exercí fins el 1928. Entre el 1926 i el 1937 ocupà la presidència del Comitè Mundial d’aquesta organització. A més del seu intens treball dins de l’YMCA també es destacà pel seu esperit ecumènic. El 1910 presidí la Conferència Missionera Mundial celebrada a Edimburg, on es gestà la creació del CMI (Consell Mundial d’Esglésies) de la qual fou president entre els anys 1948-54. També impulsà la creació de la Federació Mundial d’Estudiants Cristians. El 1946 rebé el premi Nobel de la pau per la seva tasca pacificadora i ecumènica, premi que compartí amb E. Greene Balch.