Es llicencià en dret a la Universitat de París. Exercí l’advocacia fins que entrà a l’Administració pública com a cap adjunt del departament de reclamacions públiques del ministeri d’obres públiques. Posteriorment fou prefecte de diversos departaments —Marne, Reims, Tarn i Alta Garona— abans de ser nomenat comissari en cap de la policia de París (1887). L’any 1888 fou escollit diputat radical del departament del Marne i ocupà diversos càrrecs ministerials, entre els quals, el de sotssecretari d’estat en el govern de Floquet (1888), ministre d’interior (1890), ministre d’educació (1890-92, 1898), ministre de justícia (1893) i ministre d’afers estrangers (1895). Durant 1895-96 fou primer ministre i posteriorment president de la Cambra dels Diputats (1902-04), senador (1905) i president de la Cambra del Senat (1920-23). Fou el representant francès a la Conferència de la Pau de la Haia el 1899 i 1907 i membre permanent del Tribunal d’Arbitratge de la Haia. Fou un dels impulsors de la Societat de Nacions, la qual cosa li valgué el premi Nobel de la pau l’any 1920.