Des de ben petit s’interessà pels aparells electrònics. En esclatar la Segona Guerra Mundial ingressà a la RAF de la qual arribà a ser professor de l’Escola de Radar després d’haver participat en un projecte de millora d’aquest aparell. Acabada la guerra estudià enginyeria electrònica al Faraday House Electrical Engineering College. Posteriorment s’incorporà a la firma anglesa EMI Limited (1951) on inicialment estudià nous sistemes de radar abans de centrar les seves investigacions en els ordinadors electrònics. El 1969 començà a treballar amb l’elaboració d’un escàner que pogués explorar tot l’organisme humà mitjançant la tomografia dels raigs X informatitzada (tècnica CAT), que el tingué enllestit el 1976. Per aquesta aportació se li atorgà el premi Nobel de medicina l’any 1979 que compartí amb Allan M. Cormack. També fou distingit amb la medalla Wilhelm Exner per les seves contribucions científiques i industrials.