i Carme Pinós i Desplat | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Carme Pinós i Desplat

Arquitectura    Urbanisme
Carme Pinós i Desplat
© Ruben Moreno / Generalitat de Catalunya
arquitectura arquit
Arquitecta, urbanista i interiorista.
Barcelona, 23 de juny de 1954

Titulada a l’ETSAB (1979), del 1982 al 1990 compartí estudi amb Enric Miralles i Moya, i l’any següent s’establí amb el seu propi nom. Entre els seus projectes cal esmentar la remodelació de la fàbrica La Llauna de Badalona per a un centre d’ensenyament secundari (amb E. Miralles, premi FAD d’interiorisme 1987), el parc del cementiri d’Igualada (premi de la Triennal de Milà 1991 i premi FAD d’arquitectura 1992), les instal·lacions de tir olímpic de Barcelona (premi Ciutat de Barcelona 1992), el Centre Social de la Mina a Sant Adrià de Besòs (1994), l’Escola-Llar de Morella (Premio Nacional d’arquitectura 1995), el passeig marítim de Torrevella (premi del Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana 2001), les pèrgoles de l’avinguda d’Icària de Barcelona (amb E. Miralles; premi de la Fundació Tusquets 2002), el parc i la passarel·la de Petrer (1999), el parc de ses Estacions de Palma (2000), la recuperació del litoral de Santa Pola (2002), la torre Cube de Guadalajara (Mèxic, 2004; premi de la Bienal Española de Arquitectura 2007), el bloc de cases Novoli de Florència (2004), el museu del transport i parc metropolità de Màlaga (2007), el CaixaForum de Saragossa (2010), la Sala Beckett (2011), la ciutat judicial de Badalona (2011), la remodelació de la plaça de la Gardunya de Barcelona (des del 2010), els habitatges de protecció oficial a Vallecas, Madrid (2013), el pavelló Río Blanco de Guadalajara, Mèxic (2014), el CaixaForum de Saragossa (2014), el crematori d’Igualada (2016), l’Institut d’Investigació del campus universitari Vall d’Hebron (2017), l’estació de la línia 9 del metro de Barcelona (2016), el conjunt Grand Arenas de Niça (2016), el nou edifici de l’Escola Massana de Barcelona (2017) i l’hotel rural de Son Brull, a Mallorca (2019). El 2012 llançà la col·lecció Objects, productes dissenyats i comercialitzats des del seu estudi.

Ha estat professora convidada a les universitats d’Illinois (1994-95), Puerto Rico (1997), a la Kunstakademie de Düsseldorf (1994-98), Columbia (1999), l’Alguer (2002-2003), Harvard (2003) i a l’Acadèmia d’Arquitectura de Mendrisio (Suïssa) (2003-08), entre d’altres. Ha rebut, entre altres guardons, el premi del Consejo Superior de Arquitectos de España (1995), el premi del Col·legi d’Arquitectes del País Valencià  (2001), el premi Arqcatmón del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (2005), el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya en la modalitat d’arquitectura (2008), el premi A-Plus (2013), la Creu de Sant Jordi (2015) i la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2019).

Data de revisió: 
2019-08-02

Llegir més...