De família braman, als catorze anys abandonà els estudis per a unir-se al moviment d’emancipació de l’Índia. Repudiat per la seva família, passà uns anys difícils durant els quals es guanyà la vida escrivint per a diaris i conegué els ambients de pobresa i marginació del seu país. Als anys cinquanta començà a escriure obres teatrals, que causaren un fort impacte pel realisme amb què reflectí els conflictes socials, especialment la violència, la dominació de la dona i la rigidesa dels costums tradicionals. Sobresurten Gidhāde (‘Els voltors’, 1961), Shantata! Court Chalu Aahe (‘Silenci! Té lloc sessió del tribunal’, 1967), el musical satíric Ghāshirām Kotwāl (‘Ghāshirām el policia’, 1972), i Sakhārām Binder (‘Sakhārām el relligador’ 1972). Fou també guionista d’una quinzens de films, entre els quals Manthan (1976), dirigit per Shyām Benegal, que li valgué el premi nacional al millor guió el 1977, i de la sèrie televisiva SwayamSiddha (1990), que obtingué una gran acollida, i escriví dues novel·les Kādambari: Ek (‘Novel.la: u’, 1996) i Kādambari: Don (‘Novel·la: dos’, 2005). El 1984 rebé el Padma Bhushan, un dels guardons més prestigiosos de l’Índia.