Estudià peritatge industrial mecànic i ciències de l’educació. Exercí de professor d’ensenyament mitjà en diversos centres fins el 2008. Membre de diversos organismes pedagògics per a l’ensenyament del gallec en 1988-90 i en 1990-95, formà part de diversos col·lectius per a la renovació pedagògica i per a l’ensenyament, temes sobre els quals publicà articles en revistes i assaigs. És autor de nombroses novel·les i narracions per a un públic juvenil que han obtingut una àmplia difusió i han estat traduïts a altres llengües. Hom pot esmentar A cidade dos desexos (1989), Contos por palabras (1991, Premio Lazarillo) O tesouro do dragón Smaug (1993), Unha lúa na fiestra (1994), Trece anos de Branca (1994), Cartas de inverno (1995), Avenida do Parque, 17 (1996), O centro do labirinto (1997), O laboratorio do doutor Nogueira (1998), Noite de voraces sombras (2002), Aire negro (2006), Corredores de sombra, (2006) i O único que queda é o amor (2007, que el 2008 guanyà el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil del ministeri de cultura). Publicà també obra per a adults: les narracions As fronteiras do medo (2012) i les novel·les Non hai noite tan longa (2011, premis Ánxel Casal de l'Associació gallega d'editors i Fervenzas Literarias 2011 i Losada Diéguez 2012), Fantasmas de luz (2012, premi de la crítica Galícia), A viaxe de Gagarin (2014, premis Ánxel Casal 2014 i de l'Associació d'escriptors de llengua gallega 2015) i A neve interminable (2015). L'any 2012 publicà les memòries O rastro que deixamos.