i Unió per a la Mediterrània | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

Unió per a la Mediterrània

Sigla de laUPM
Sigla de laUPM
ciències polítiques polít
Organització interestatal d’àmbit regional mediterrani creada al juliol del 2008.

És hereva de l’anomenat Procés de Barcelona (1995), que fou refundat a iniciativa del president Nicolas Sarkozy en el marc de la presidència francesa de la Unió Europea, i hi coincideix en els objectius, bé que amb una major concreció. Els seus objectius se centren en l’impuls al desenvolupament de la regió, la intensificació dels contactes i la coordinació, especialment pel que fa als fluxos migratoris i a projectes econòmics i la creació d’institucions comunes i compartides en diversorsos àmbits com ara l’educació i projectes com ara la descontaminació.

En formen part els vint-i-set membres de la UE, Albània, Algèria, Bòsnia-Hercegovina, Croàcia, Egipte, Israel, Jordània, el Líban, el Marroc, Mauritània, Mònaco, Montenegro, l’Autoritat Nacional Palestina, Síria, Tunísia i Turquia. L’establiment de la UPM, que finalment tingué lloc al novembre del 2008, topà amb algunes dificultats, entre les quals la designació de la seu (que finalment fou Barcelona, i més concretament el Palau de Pedralbes) i les tensions entre àrabs i israelians, reflectides en la composició dels òrgans de govern i el paper de la Lliga Àrab.

L’acord final fixà un secretariat format per tres membres de la UE, dos d’Israel i l’Autoritat Nacional Palestina, i la secretaria general per a un representant dels països del sud de la riba de la Mediterrània. La inclusió d’un representant d’Israel al secretariat permeté l’entrada de la Lliga Àrab com a membre de l’organització. Hom fixà una copresidència compartida entre la riba nord i el sud, que en crear-se l’organització recaigué, en el president francès Nicolas Sarkozy i el president egipci Ḥusnī Mubārak.

Al març de 2010 s’inaugura la seu de la UPM al Palau de Pedralbes i el jordà Ahmad Jalaf Massadeh prengué possessió com a primer secretari general de la UPM. Dimití al gener de 2011 al·legant el bloqueig de la institució a causa dels desacords entre els representants israelians i palestins.

Llegir més...