La seva obra, qualificada de barroca i tragicòmica, comprèn els reculls de narracions Un rato (1984), Juguete de nadie y otras historias (1985), Registro de causantes (1990, premi Xavier Villaurrutia 1992), Tres historias (1991), Antología presentida (1993), Todo y la recompensa. Cuentos completos (2002) i Ese modo que colma (2010).
És autor també de les novel·les Lampa vida (1980), Albedrío (1989), Una de dos (1994), Porque parece mentira la verdad nunca se sabe (1999, premi Nacional de Literatura José Fuentes Mares 1999), Luces Artificiales (2002), Ritmo delta (2005, premi Nacional de Narrativa Colima 2006), La duración de los empeños simples (2006), Casi nunca (2008, premi Herralde de novel·la) i A la vista (2011). També conreà la poesia (Los lugares, 1977; El amor es cobrizo, 2005; i Aquí, 2008) i una obra inclassificada, El límite (1997).
L’any 2011, hores abans de la seva mort, fou guardonat amb el Premio Nacional de ciències i arts 2011, en la categoria de lingüística i literatura.