Llicenciat en ciències econòmiques i dret per la Universitat de Barcelona (1976), el 1980 inicià la carrera diplomàtica incorporant-se a l’ambaixada d’Espanya a Bolívia (1980-82); posteriorment estigué a les Filipines (1982-84), al Ministeri d’Afers Estrangers a Madrid (1984-87) i a la Missió Permanent d’Espanya a les Nacions Unides a Nova York (1987-91) com a delegat de drets humans.
Ha estat també cap de gabinet del secretari general de política exterior del Ministeri d’Afers Estrangers (1991-96), ambaixador a Malàisia (1996-2001), al Vietnam (1997-98) i a Brunei (1996-2001), representant permanent d’Espanya al Comitè Polític i de Seguretat del Consell de la Unió Europea (2001-04), director del Departament de Política Internacional i de Seguretat del gabinet de la Presidència del Govern (2004-08) i ambaixador a la Gran Bretanya des del 2008. L’any 2012 obtingué l’excedència del servei diplomàtic.
És autor de les novel·les Tap d’escopeta (1987), Bondage (1989), La puresa del porc (1990), Punt de fuga (1992), Esperit d’evasió (1998), Diumenge de temptació (2001), Kuala Lumpur (2005), L’últim home que parlava català (2009, premi Ramon Llull), Un escàndol sense importància (2011), Esperit d’evasió (2013), El melic del món (2013), Retorn (2017), Les pompes del diable (2019) i Últimes notícies del Chaco (2021), a més de l’assaig Pla i Nietzsche. Afinitats i coincidències (1996). Des del 2009 col·labora esporàdicament al diari El País i des del 2013 regularment a La Vanguardia. El 2014 publicà el recull d’articles Les lleis del castell. Notes sobre el poder, amb el qual obtingué el premi Godó de periodisme.