El 1943 començà a estudiar Lletres i Educació. Uns anys més tard es traslladà a París per ampliar a estudis i freqüentà els ambients existencialistes, especialment Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir, que conegué a través d’Octavio Paz. Posteriorment visqué a Florència i a Washington, on treballà com a traductora i periodista. El 1959 publicà el seu primer recull, Ese Puerto existe , al qual seguiren, ja establerta definitivament al seu país (1962), Luz de día (poemario) (1963), Valses y otras falsas confesiones (1971), Ejercicios materiales (1993), El libro de barro (1993), Concierto animal (1999) i les antologies Canto Villano (1978), Como Dios en la nada (1949-1998) (1999) i El falso teclado (2001). Fou guardonada amb el Premio Octavio Paz de Poesía y Ensayo (2001), el Premio Internacional de Poesía Ciudad de Granada Federico García Lorca (2006, el primer en ser concedit a una dona), i el Premio Reina Sofía de Poesía Iberoamericana en 2007.