El 1928 obtingué el doctorat en filosofia i lletres a la Universitat de Lieja, on fou una de les primeres dones que hi estudià. Posteriorment amplià estudis a l’École Pratique des Hautes Études de la Sorbona, on fou alumna d'Alfred Jeanroy i Mario Roques i per la qual es diplomà en 1935, el 1939 començà a impartir classes a la Universitat de Lieja sobre literatures romàniques (especialment la valona, la provençal, la francesa medievals i el felibritge), matèria de la qual el 1954 fou nomenada Professora Ordinària. Editora i autora d’un gran nombre de textos i estudis, hom pot esmentar La galerie littéraire du troubadour Peire d’Alvernhe (1965), La légende du roi Arthur dans l’iconographie médiévale (1967), Le chien Pamperdut de Mistral et le troubadour Marcabru (1970), Le problème de l’épopée occitane (1972). Amb Jacques Stiennon fou, a més, coautora i codirectora de l’enciclopèdia valona La Wallonie, le Pays et les Hommes (1975-81) i publicà també els dos volum iconogràfics La légende de Roland dans l’art du moyen âge (1967). Membre corresponent de l’Académie royale de Belgique (1977), el 1988 n'esdevingué membre numerari i l’any 2000 emèrita, fou també membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1952), de l'Institut d'Estudis Catalans (1974) i d’altres institucions acadèmiques i associacions de romanistes, entre les quals la Mediaeval Academy of America, l’Acadèmia dels Jocs Florals de Tolosa i l’Associació Internacional Artúrica, a més de doctora honoris causa per la Universitat de Bordeus. Estigué casada amb el polític Fernand Dehousse.