i Josep Solà i Sánchez | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

Josep Solà i Sánchez

Música    Cinematografia

Sumari de l’article

música mús
Músic i compositor.
Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 18 d’agost de 1930 — Barcelona, 23 de març de 2009

Vida

Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i fou deixeble de Joan Suñé i Sintes. Decantat molt aviat per la música popular, destacà especialment com a compositor de cançons (La luna se llama Lola, Bahía de Palma, Muchacha bonita, Cada día te quiero más, Muchas felicidades, etc.), que tingueren una gran difusió en espais radiofònics, on treballà des del 1960 per passar posteriorment a TVE (1972-92). Molts dels temes compostos per ell foren interpretats per cantants i grups dels anys seixanta als vuitanta, com ara Antonio Machín, Josep Guardiola, Los Sírex, Ramon Calduch o Los Mustang, i també per l’Orquestra José Solá, que fundà el 1958, i que actuà en les principals sales de ball de Barcelona.

Fruit d’aquesta popularitat debutà com a compositor cinematogràfic en Un vaso de whisky (1958), de Juli Coll, on emprà per primer cop a l’Estat espanyol el jazz en una banda sonora. Continuà amb aquesta activitat fins el 1986, i compongué per a una cinquantena de pel·lícules, entre d’altres de l’esmentat Juli Coll (Los Cuervos, 1961; Fuego, 1963, Premio Nacional del Espectáculo; Jandro, 1964, Premi Internacional de Cinema Hispanoamericà d’Acapulco, etc.), de Francesc Rovira i Beleta (Altas variedades, 1959; un tema de Los Tarantos, 1962), de Francesc Macian (El mago de los sueños, 1966, Premio Nacional del Espectáculo), de Germán Lorente (Antes de anochecer, 1963; Su nombre es Daphne, 1966; Sharon, vestida de rojo, 1968) o de Joan Bosch (A sangre fría, 1959). Després feu les bandes sonores dels films de Joaquim Coll i Espona, com ara Las correrías del vizconde Arnau (1973), Los casados y la menor (1975), Las locuras de Jane (1977), Los embarazados (1980) i El feixista, la Pura i el merder de l’escultura (1982), que el desmotivaren i el conduïren a deixar el cinema. La seva última banda sonora fou la de Crónica sentimental en rojo (1985, de Rovira i Beleta). Treballà també per a la publicitat i fou conseller de la delegació espanyola de Columbia.

Conreà la música simfònica (Divertimento tonal, Aires mediterranis) i fou un prolífic autor de sardanes, prop d’una vuitantena, entre les quals destaquen Mollet, Ciutat Pubilla (1992) i, premiades al certamen Ceret-Banyoles i en altres concursos, Impressions d’un viatge (2000), Les campanes de Sant MoriEl meu fillol (2001), Cirerers florits (2005), Joiosa vila d’Amer (2006) i La nina que riu i plora (2007).

Des del 1948 fou soci de la Societat General d’Autors d’Espanya, on ocupà càrrecs (conseller des del 1968). L’any 2000 rebé un premi a la trajectòria a la Mostra de València i el 2001 la Medalla de la Ciutat de Mollet.

Bibliografia

Lluís i Falcó, J.: José Solá, "Música de cine", núm. 10, 1993, p. 38-41.

Padrol, J.: José Solà, "Cuadernos de la Academia", núm. 3, 1998. p. 391-401.

Col·laboració: 
GVA / JLF
Data de revisió: 
2018-11-05
Llegir més...