i Willard Sterling Boyle | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Willard Sterling Boyle

Física
Willard Boyle
© National Academy of Engineering
física fís
Físic canadenc.
Amherst, Nova Escòcia, 8 de juliol de 1924 — Wallace, Nova Escòcia, 7 de maig de 2011

Es graduà (1947) i doctorà (1950) a la Universitat McGill de Mont-real. Després de dos anys com a professor de física al Royal Military College of Canada, el 1953 s’incorporà als Bell Laboratories, on formà part de l’equip que dissenyà el primer làser continu de robí (1962). Aquest any fou nomenat director de recerca espacial de Bellcomm, filial de Bell Laboratories, on col·laborà en el programa Apollo . De nou als Bell Laboratories (1964), treballà en el desenvolupament de circuits integrats i, amb George E. Smith, el 1969 inventà el detector de dispositiu d’acoblament de càrrega (CCD), un sensor proveït d’una matriu de punts capaç de mesurar la quantitat de llum que en reben cadascun, i que ha permès desenvolupar la tecnologia digital en aparells òptics com càmeres fotogràfiques, telescopis i càmeres de vídeo. Del 1975 fins que es jubilà (1979) fou director executiu dels Bell Laboratories. Rebé diversos premis per les seves aportacions en semiconductor , entre els quals el premi Liebmann (1973), el premi Draper d’enginyeria (2006), i el premi Nobel de física (2009), compartits amb George Elwood Smith i, aquest darrer, també amb Charles Kuen Kao .

Col·laboració: 
GVA
Llegir més...