Estudià a la seva ciutat natal, on es graduà el 1938. Resident a la Universitat de Groningen, organitzà el primer banc de sang l’any 1940. Aquest any es traslladà a Kampen, arran de la seva resistència a col·laborar amb les autoritats pronazis, a partir de 1943, amb mitjans molt precaris desenvolupà el primer hemodialitzador o ronyó artificial, que aplicà amb èxit per primera vegada el 1945 a un pacient amb pèrdua de la funció renal. Doctorat el 1946, el 1950 anà als EUA, on es nacionalitzà el 1956. Incorporat a la Cleveland Clinic Foundation, treballà en el disseny de la màquina cardiopulmonar i perfeccionà l’hemodialitzador. El 1967 passà a la Divisió d’Òrgans Artificials de l’Institut d’Enginyeria Biomèdica de la Universitat de Utah, de la qual fou nomenat director. Hi desenvolupà el cor artificial, aplicat per primer cop el 1982 en un pacient que sobrevisqué quatre mesos. Retirat el 1997, rebé nombrosos premis, entre els quals el Scientific Achievement Award de l’American Medical Association (1982), el premi de la Fundació del Japó per a la Ciència i la Tecnologia (1986) i l’Albert Lasker d’investigació mèdica (2002).
Willem Kolff
© The New Netherland Institute
Metge neerlandès naturalitzat nord-americà.