Abandonà la formació de tècnic dental per a cursar estudis a l’Acadèmia de Belles Arts i d’escultura en el taller de Fritz Wotruba fins el 1957. El 1960 feu la seva primera exposició individual i el 1964 representà Àustria a la Biennal de Venècia. Del 1971 al 1989 exercí la docència en acadèmies d’art a Stuttgart, Hamburg i Berlin. El 1989 s’establí definitivament a Viena, on fou professor a la Universitat d’Arts Aplicades, i exercí també com a escenògraf d’òpera i teatre. A mitjan dècada dels anys seixanta conegué directament persones amb transtorns mentals greus que influïren de manera determinant la seva obra, també indissociable, d’altra banda, del seu ideari ateu, comunista i antifeixista sense concessions. L’escultura de Hrdlicka, com també l’obra gràfica, s’expressa a través de cossos deformats, contorsionats o prostrats evocadors de sofriment, violència i opressió. Una part important de la seva producció és de temàtica bíblica, i l’any 2008 una representació del Sant Sopar de la seva darrera exposició Religió, carn i poder fou retirada de la catedral de Sant Esteve per ordre del bisbe, que la considerà blasfema. Rebutjà per principi tot tipus de premis i distincions. Altres obres seves són el retaule Revelació de la Dansa de la Mort (1972, Berlín), el Memorial contra la guerra (1986, Hamburg), el Memorial contra la guerra i el Feixisme (1991, Viena) i nombrosos retrats de personalitats.