i balança fiscal | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

balança fiscal

substantiu femeníf
Economia
economia econ
Taula comptable que quantifica les relacions econòmiques de tipus d’ingressos i despeses pressupostàries entre dues àrees.

A l’Estat espanyol, i especialment en relació a Catalunya, el terme es refereix sobretot a les diferències d’ingressos i despeses entre diverses comunitats autònomes, i permet valorar la diferència entre els fluxos monetaris que Catalunya rep, procedents de l’Estat espanyol (el sistema de Seguretat Social i els organismes administratius autònoms), i allò que Catalunya aporta en forma de pagaments d’impostos i cotitzacions.

Des de l’establiment de l’estat autonòmic (1978), el Govern espanyol no publicà xifres oficlals de les balances fiscals fins al final de la primera dècada del segle XXI. Anteriorment i de manera extraoficial, diverses organitzacions acadèmiques i econòmiques havien dut a terme estimacions. Les conclusions apuntaven de manera reiterada Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears com les comunitats més perjudicades per la redistribució dels impostos recaptats per l’estat. A aquestes comunitats autònomes els eren retornades unes quantitats substancialment inferiors a les que aportaven.

Segons nombrosos estudis, aquest dèficit fiscal comprometia seriosament la competivitat d’aquests territoris. 

Al juliol del 2008, la Generalitat de Catalunya publicà la seva versió de les balances fiscals entre l’Estat i Catalunya, per als anys 2002-05. Aquests càlculs xifraven el dèficit entre els 12.674 milions d’euros el 2002 (9,2% del PIB català) i els 16.735 milions d’euros (9,8% del PIB) del 2005, amb una mitjana anual de 13.832 milions d’euros (9% del PIB català i el 32,8% dels ingressos aportats).

Pocs dies després, el Govern espanyol publicà dades oficials sobre les balances fiscals, en les quals es reconeixia el dèficit fiscal català, que situava en el 6,5% del PIB. Seguien Catalunya, les Illes Balears, amb un dèficit del 8%, i el País Valencià en quart lloc (3,5%).

Però segons el document del Govern espanyol, la comunitat amb més dèficit era Madrid (9%), perquè les despeses destinades teòricament al conjunt de l’estat es repartien entre totes les comunitats autònomes (mètode de càlcul càrrega-benefici ). Tanmateix, quan el mètode de càlcul es basava en el lloc on s’aplicaven les despeses (mètode del flux monetari ), la capital de l’estat passava a presentar un saldo positiu.

Les comunitats amb superàvit (resultat de la transferència dels ingressos recaptats per l’Estat) eren Melilla (34%), Ceuta (28,6%), Extremadura (18%), Astúries (14,2%), Galícia (8,2%), Castella i Lleó (7,6%), Cantàbria (5%), Andalusia (4,6%) i Castella La Manxa (3,5%).

Llegir més...