i Nicola Cabibbo | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Nicola Cabibbo

Física
Nicola Cabibbo
© Marcella Bona
física fís
Físic italià.
Roma, 10 d’abril de 1935 — Roma, 16 d’agost de 2010

Llicenciat en física el 1958, esdevingué investigador de l’Institut Nacional de Física Nuclear (INFN) italià, on féu recerca sobre les seccions eficaces de col·lisió entre partícules elementals, que en aquell moment eren essencialment ens teòrics. El 1962 anà a treballar al CERN i el 1963, a Berkeley. Durant aquest temps desenvolupà la seva teoria de les interaccions fonamentals que permeté entendre el comportament de certes partícules anomenades ‘estranyes’ mitjançant la introducció de l' angle de Cabibbo , que descriu la probabilitat que una interacció entre quarks impliqui un canvi en la seva càrrega dèbil (en altres paraules, aquest angle descriu la rotació entre la base d’estats propis de la força forta i els de la força feble). L’article on introduí aquest angle és a la base dels desenvolupaments posteriors de M.Kobayashi i T.Maskawa, que permeteren preveure l’existència dels sis sabors diferents dels quarks (mitjançant l’anomenada matriu CKM ), com també entendre, dins el model estàndard de les interaccions fonamentals, la violació de la simetria CP. Per aquest treball, el 2008 aquests investigadors japonesos reberen el premi Nobel de física (el fet que Cabibbo no fos premiat fou objecte de forta polèmica). També féu estades a Princeton, París, Nova York i Siracusa, i des del 1966 era catedràtic de física teòrica a Roma. Fou president de l’INFN (1985-93) i membre de l’Accademia Nazionale dei Lincei italiana i de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA. Des del 1993 fou president de l’Acadèmia Pontifícia de Ciències, càrrec des d’on féu diversos pronunciaments a favor de l’acord entre la teoria de l’evolució (en contraposició al ‘creacionisme’ i al que anomena ‘evolucionisme’) i la fe cristiana.

Col·laboració: 
JMuP
Llegir més...