És conegut per la seva recerca en el model dels dos fluids per a superconductors (en col·laboració amb C.J.Gorter, 1934), que permetia entendre algunes de les seves propietats sota camps magnètics abans del desenvolupament de la teoria BCS. Des del 1942 treballà als laboratoris de la companyia Philips, des d’on formulà, juntament amb D.Polder, l’efecte Casimir (1948), de rellevància en el disseny de microdispositius electromecànics.