i Josep Castells i Guardiola | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

Josep Castells i Guardiola

Química
química quím
Químic.
Barcelona, 27 de maig de 1925 — Barcelona, 30 de juliol de 2018

Llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona (1945) i doctorat per la Universitat de Madrid (1950) i la Universitat de Manchester (1956), aquest any s’incorporà com a professor d’investigació al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Catedràtic de química orgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-75) i a la Universitat de Barcelona (1975-90), posteriorment en fou catedràtic emèrit. Fou pioner en l’ús de tècniques espectroscòpiques aplicades a la química orgànica i introductor d’aquesta tècnica a l’Estat espanyol i a Xile. El seu camp de recerca se centrà en l’espectroscòpia, en la síntesi en fase sòlida i en els polímers funcionalitzats. Fou membre numerari de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1978. Autor de nombrosos articles i dels llibres Química general (1981), Teoría orbitálica de las reacciones químicas (1983) i Química general i bioorgánica (1986). Rebé la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1986), el premi Solvay (1996) i la Medalla d’Or al mèrit científic (1996).

Col·laboració: 
BPu
Data de revisió: 
2018-08-29
Llegir més...